Graffiti a Barcelona

C215: El mimetisme

C215 és un artista francès que sovint es deixa caure per casa nostra. Està considerat pels experts com la resposta francesa a Banksy,  tot i que jo personalment els trobo ben diferents, si més no perquè ell treballa amb diverses capes alhora, les seves obres són més petites i amb més color i sobretot perquè estan infinitament millor treballades. Qüestió de gustos, suposo jo. 
El fet que estigui considerat com un dels artistes més importants del street art no és fruit de la casualitat. Aprofundeix de tal manera en les línies de les cares i combina de tal manera els colors de les peces amb el llenç i l'entorn, que la imatge es fon de tal manera amb el suport que és difícil dir on acaba l'obra i on comença el fons. El seu dibuix es barreja de tal manera amb el llenç i interactua de tal manera amb l'entorn que la imatge resultant sovint sembla cobrar vida .

El Graffiti: signatura, qualitat i quantitat

Una de les diferències fonamentals entre el graffiti d’autor i la pintada rapida o rubbish graff,  és que gairebé sempre, el graffiti de qualitat ve signat per l'autor. Potser no cal arribar a l'extrem d'en Werens que fins i tot els deixa als de l'Ajuntament la seva pàgina web però si és d'agrair que el graffiter que mostra la seva obra pels carrers signi el seu treball per tal que els que mirem li puguem donar una identitat a l'artista. De fet  això té una certa lògica ja que si bé és cert que tan el graffiti com el rubbish graf responen tots dos al desig visceral dels autors, de deixar-se veure, els separa un gran abisme. La pintada ràpida i d'escàs valor artístic,  és de per si barroera i covarda precisament perquè l'autor conscient d'aquesta marranada s'amaga deliberadament en l'anonimat, en canvi el graffiti ben entès és valent i tan sol respon al desig del graffiter de mostrar el que sap fer,  i és per això que signa orgullós la seva obra.
Per tot això em sorprèn que de vegades alguns graffiters que elaboren obres de gran qualitat i ben treballades i que després las pengen pels carrers de Barcelona no signin els seus treballs com correspon.  És el cas d'aquest graffiter-a hiperactiu que ens està empaperant Barcelona amb les seves enganxines i de qui desconec el nom.

Bombing: l'experimentació

Comença a ser un fet habitual a la nostra ciutat, que passejant pels barris de Barcelona et trobis sovint amb unes petites bombes de paper que enganxades a qualsevol racó t'observen callades i cridaneres alhora. De fet i si no te les foten al teu negoci són divertides de mirar, si més no perquè a diferencia dels rubbish graf, aquestes petites joies sense ser graffiti  d'autor si compleixen alguna de les condicions bàsiques d'aquest tipus d'art; són efímeres i normalment són úniques, això no vol dir que Bombing,  que així es coneix el graffiter que les fabrica, no es repeteixi alguna vegada. Normalment estan ben treballades, i sovint l'autor experimenta amb les formes i els colors de manera convincent, el que al meu entendre augmenta el valor de la peça tot i que al estar fetes en paper queden un xic devaluades.


Werens: la Fantasia

Werens, actualment un dels artistes contemporanis catalans més internacionals, és també un dels artistes més irreverents i incòmodes del moment. Si més no,  pel que fa als Ajuntaments, i és que amb les seves formes descarades i la seva peculiar visió del món els porta de corcoll. Ell diu que se sent perseguit i sigui veritat o no,  el cert és que ha rebut prou multes per empaperar les parets del seu estudi  per tots costats.
Defensor del Graffiti com una disciplina artística en sí mateixa,  les seves ganes de donar color i vida a la ciutat que altrament seria grisa i trista, l’han fet recórrer tots els continents (excepte Oceania) pintant les flors que el caracteritzen. Al  principi eren lliris tancats que pintava a les portes tapiades de les cases de Sabadell per denunciar d’aquesta manera tan personal la quantitat de cases abandonades que hi havia a la ciutat. A poc a poc aquesta flor se li ha anat escapant de les mans i ha anat evolucionant. S’ha anat obrint tota sola i hores d’ara és ell qui reconeix que ja no podria fer-la tancada perquè ha cobrat vida pròpia.

El graffiti, el graffiter i l'entorn

El Gat Mao
Aquest mati passejant pels carrers de Barcelona de sobte m’he parat copsada ja que despuntant entre el vell i rovellat marró d’una malmesa porta s’hi podien veure dues joies. El primer que he pensat és ben trobada sort que em reafirma en les meves conclusions que encara existeix esperança pel que fa al Graffiti a Barcelona. I és que enmig del mar de gargots i pintades ràpides que ens envolten, ara per ara costen de veure aquestes peces, que lluny de la rapidesa i de la matusseria dels que ara s’anomenen graffiters, compleixen totes les característiques del millor Graffiti d’autor. El meu agraïment a aquests dos artistes que han embellit el meu entorn d’una manera  tan precisa. Llàstima que durarà poc la sort, perquè no trigarà gaire a vindre algun idiota i desenfundant el retolador els fotara la feina a terra, com de fet ja ha rubricat algun ganàpia curt de gambals i amb poca traça.  Sigui com sigui, així és el Graffiti, efímer per naturalesa, sent aquesta una característica pròpia i part de la seva immensa bellesa.

Benvinguts a Barcelona, la nova Transilvània del Street Art!


Surten de nit però en comptes de capa porten caputxa, no tenen por a les creus sinó als de l'Ajuntament, no volen però quan convé corren com el vent,  no xuclen sang tan sols esprai. Les seves presses  no són humanes,  són de calç i metall  i quan les perceben no els creixen els ullals tan sol els pots d'esprai.  No tenen edat, la pintura fresca els fa no envellir mai. Alguns dominen la màgia de l'esprai i altres l'art del detall. Sovint es transformen en altres formes i manquen d'ombra perquè no els cal. Tan sols les sancions els poden matar.



Són els  vampirs d'avui  que com els més antics també estan condemnats a la foscor i fugen de la llum del sol. Però compte!   Estan evolucionant i  poc a poc es deixen veure de dia pels carrers de la ciutat. Cada vegada són més agosarats. Estan envaint els barris,  els pobles i els voltants. Res escapa de la seva set d'esprai!  Els reconeixereu, per les caputxes, per les motxilles,  pels esprais, per la forma de caminar. De dia semblen gent normal però de nit ...Són els nous vampirs de la ciutat, els graffiters del nou Street Art !


A
A
A
A

Un renovat Street Art a Barcelona?

Un article de La Vanguardia d’en Luis Benvenuty del dilluns 22 de juliol d'aquest any afirma que,
L'art urbà ressorgeix a la Capital Catalana, supera el Graffiti de tota la vida  i emergeix entre un munt de gargots, marraneries i males herbes.
Cors trencats, gelats amb pal, adhesius amb forma de bomba. Detallats dibuixos elaborats en estudi en un fi paper amb el que després empaperar la ciutat a tota velocitat...I moltes plantilles que es ruixen amb aerosol i es superposen per plasmar en segons instantànies plenes de matisos.

De fet  Luis Bevenuty té tota la raó. Si passeges pels barris de Barcelona amb els ulls ben oberts pots observar com va agafant embranzida aquest nou Street Art que intenta superar el graffiti tradicional de tota la vida amb  petites joies que lluny de la grandària de les que ja coneixem pintades en murs i persianes s'amaguen dins la nostra ciutat als racons més estranys i que s'estenen pels nostres barris com una plaga i a una velocitat inesperada.

A
A
A
A



Graffiti, graffiters, rubbish graf i idiotes

Abans de començar a parlar de Graffiti caldria distingir ben bé, entre el que és un graffiti  i el que és un rubbish graf o pintada, entre el que és un graffiter i el que és un rubbish grafter.

C215

El graffiti ben entès, és aquell treball elaborat i de qualitat, on l'estètica, la força plàstica, i el disseny s'amalgamen de tal manera que el missatge del graffiter queda exposat clarament a través de la forma i l'estructuració  espacial i ben pautada de la seva obra. Un treball així és la resposta del vertader graffiter al seu desig de deixar-se veure, i és per això que l'autentifica amb la seva signatura, perquè respon per ell  i davant els demés que allò que ha fet  és Art, Art del carrer.