Una de les característiques
inherents del graffiti i que el
diferencia substancialment d'altres branques de l'art, és la seva efímera naturalesa. De fet, neix
amb la data de caducitat marcada al front i un cartell de mort anunciada al
clatell. I això no tindria res de dolent, sinó fos perquè la mort del graffiti
moltes vegades esdevé una mort cruel, despietada
i agònica.
De fet el graffiti
pot morir de moltes maneres,
Pot morir de mort
natural, envellit pel temps, difuminat pel fons i amortallat pel llenç, en una
mort digna i dolça que l'embelleix i que li dóna consistència. El temps en
aquest cas és compassiu amb l'obra i ens deixa entreveure la grandesa del que un
dia va ser i del que ara tan sols és essència.