edithsmegraff@bloc: C215: El mimetisme

C215 és un artista francès que sovint es deixa caure per casa nostra. Està considerat pels experts com la resposta francesa a Banksy, tot i que jo personalment els trobo ben diferents, si més no perquè ell treballa amb diverses capes alhora, les seves obres són més petites i amb més color i sobretot perquè estan infinitament millor treballades. Qüestió de gustos, suposo jo.

El fet que estigui considerat com un dels artistes més importants del street art no és fruit de la casualitat. Aprofundeix de tal manera en les línies de les cares i combina de tal manera els colors de les peces amb el llenç i l'entorn, que la imatge es fon de tal manera amb el suport que és difícil dir on acaba l'obra i on comença el fons. El seu dibuix es barreja de tal manera amb el llenç i interactua de tal manera amb l'entorn que la imatge resultant sovint sembla cobrar vida .

Tot i que solen definir el seu estil com stencil realista, jo crec que aquest artista amb A majúscula el que veritablement domina és l'art del mimetisme. Amb les seves obres aconsegueix un fenomen únic i molt escàs en aquest món de l'art i per això del tot apreciat, i és que és capaç de fer que una imatge i un llenç que aparentment no guarden relació entre ells i que no s'assemblen en res, s'adaptin de tal manera que enganyin els sentits i la percepció visual del qui els mira. Les seves obres tenen la propietat única de copiar la coloració externa del llenç que las abriga i d'adaptar-se de tal manera que és difícil veure on es trenca la comunió i on comença la màgia del color.

No obstant això i si tingues de posar un però a l'obra d'aquest artista excels, li demanaria que respectés una mica més les proporcions de la peça. De fet quan algú mira una obra, el camp visual en horitzontal és d'un 100% però disminueix al 60% quan mirem amunt i un 70 % si mirem cap avall. Això vol dir que quan mirem una peça horitzontal el nostre camp visual és complert i podem apreciar d'un sol cop tota la seva bellesa però quan la peça és vertical perdem camp i per tant l'obra perd força als nostres ulls perquè per tal d'assaborir-la completa hem de mirar-la de diverses maneres. I és que jo ja entenc que les caixes elèctriques tenen imant per als artistes urbans però senyors meus, l'impacte visual disminueix considerablement en vertical i tot i que en la majoria del casos no val la pena mirar l'obra que s'exposa perquè és una autèntica marranada, en el cas de C215 és un pecat no aprofundir-la.