Graffiti a Barcelona

Graffiti, graffiters, rubbish graf i idiotes

Abans de començar a parlar de Graffiti caldria distingir ben bé, entre el que és un graffiti  i el que és un rubbish graf o pintada, entre el que és un graffiter i el que és un rubbish grafter.

C215

El graffiti ben entès, és aquell treball elaborat i de qualitat, on l'estètica, la força plàstica, i el disseny s'amalgamen de tal manera que el missatge del graffiter queda exposat clarament a través de la forma i l'estructuració  espacial i ben pautada de la seva obra. Un treball així és la resposta del vertader graffiter al seu desig de deixar-se veure, i és per això que l'autentifica amb la seva signatura, perquè respon per ell  i davant els demés que allò que ha fet  és Art, Art del carrer.





rubbish graf

A diferencia del graffiti, el rubbish graf no té cap valor artístic. De fet els seu valor és del tot nul. És tan sols una pintada ràpida que es plasma a qualsevol lloc i  amb massa pressa. És una forma d’expressió barroera i covarda que sovint  s’amaga en l’anonimat perquè l’autor és tan covard com conscient que el que està fent és tan sols una marranada.



De totes maneres d’això ja en parlarem més endavant, perquè el cert és que, entre el Mestre graffiter i el rubbish grafter existeixen també altres graus d’artistes i també d’idiotes. Aquí parlarem de tot i de tots els que es mouen per Barcelona, des Werens, C215, Stein, Btoy, pez, Polo,  Bombing, Rice, Alice, ... fins Bunes, Nimek, el del bolet i el del gos enfadat(que no sé qui caram són però que resulten molt pessadets), o aquells idiotes que es dediquen a tapar amb les seves marranades les obres dels altres.

Stein
Ezbai
a
Alice









Un últim apunt que no és meu però que comparteixo plenament,

El graffiti ben entès és molt més que una taca de pintura a la paret. És molt més que el que es veu. És un exercici que lluny de la idea que tenen alguns, fuig totalment del vandalisme i es fonamenta en la plena  llibertat del que l’exerceix per compartir la seva obra amb els demés i amb la idea persistent que hem de donar color als carrers. És un exercici de força visual i de qualitat estètica fet a consciència i en plena llibertat de disseny i forma, sovint amb un missatge ocult que escapa al primer cop d’ull. És necessari atansar-se al graffiti, perquè vulguem o no, el graffiti conviu amb nosaltres en cada racó de la nostra ciutat i ens observa callat i cridaner alhora en  molts moments de la nostra vida. Així doncs, igual que ell ens observa, cal que nosaltres l’observem també a ell. Callats i cridaners  també, per tal d’aplaudir-lo o criticar-lo si és el cas. Si passem de llarg sense parar-nos, el graffiti deixa de ser art per convertir-se en pintada. És necessari doncs que aprenem a interpretar-lo.  Com he dit abans, el graffiti és alguna cosa més que una taca de pintura a la paret i valdria la pena fer un petit esforç per entendre’l i conviure amb ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada