Graffiti a Barcelona

Un renovat Street Art a Barcelona?

Un article de La Vanguardia d’en Luis Benvenuty del dilluns 22 de juliol d'aquest any afirma que,
L'art urbà ressorgeix a la Capital Catalana, supera el Graffiti de tota la vida  i emergeix entre un munt de gargots, marraneries i males herbes.
Cors trencats, gelats amb pal, adhesius amb forma de bomba. Detallats dibuixos elaborats en estudi en un fi paper amb el que després empaperar la ciutat a tota velocitat...I moltes plantilles que es ruixen amb aerosol i es superposen per plasmar en segons instantànies plenes de matisos.

De fet  Luis Bevenuty té tota la raó. Si passeges pels barris de Barcelona amb els ulls ben oberts pots observar com va agafant embranzida aquest nou Street Art que intenta superar el graffiti tradicional de tota la vida amb  petites joies que lluny de la grandària de les que ja coneixem pintades en murs i persianes s'amaguen dins la nostra ciutat als racons més estranys i que s'estenen pels nostres barris com una plaga i a una velocitat inesperada.

A
A
A
A



Tot s'hi val en aquest renovat art urbà; petites plantilles que es ruixen amb aerosol i dibuixos elaborats en estudi,  es reparteixen les caixes elèctriques de la ciutat  i sorprenen als vianants fent-los aturar per cerciorar-se que allò que veuen és real.

A
A
A
A



Adhesius o dibuixos enganxats a tota arreu, en forma de bomba, gelat o les formes més dispars s'estenen pels barris com una forma d'identificació unipersonal del graffiter.


A
A
A
A


Per desgràcia i a la mateixa velocitat, també s'estén per Barcelona, la plaga dels rubbish grafter, aquells idiotes que lluny de donar color a les nostres ciutats s'empenyen en apropiar-se d'un entorn que ens pertany a tots per fer pintades i dibuixets amb retolador que l'únic que demostren és que són unes criatures sense cap mena de formació ni pel dibuix ni pel color i  que juguen a ser graffiters escrivint el seu nom a qualsevol lloc i marcant el territori com si fossin gossos en una competició. Pos que voleu que us digui...t'ho miris com t'ho miris, tan sols se'ls pot qualificar d'una manera, de idiotes.  Ja me’ls imagino els divendres a la nit, asseguts en algun banc d’algun parc de la nostra ciutat,  explicant entusiasmats als seus companys el valents i homenets que han estat i quantes vegades han escrit els seus noms a les parets de la nostra ciutat. Creixeu xiquets, creixeu!  Que el desenfundar el retolador i escriure el vostre nom en un espai que ens pertany a tots, no us fa graffiters, més aviat us fa idiotes.


A
A
A
A


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada