 |
| El Gat Mao |
Aquest mati passejant
pels carrers de Barcelona de sobte m’he parat copsada ja que despuntant entre el
vell i rovellat marró d’una malmesa porta s’hi podien veure dues joies. El
primer que he pensat és ben trobada sort que em reafirma en les meves conclusions
que encara existeix esperança pel que fa al Graffiti a Barcelona. I és que enmig
del mar de gargots i pintades ràpides que ens envolten, ara per ara costen de
veure aquestes peces, que lluny de la rapidesa i de la matusseria dels que ara s’anomenen
graffiters, compleixen totes les característiques del millor Graffiti d’autor. El
meu agraïment a aquests dos artistes que han embellit el meu entorn d’una
manera tan precisa. Llàstima que durarà
poc la sort, perquè no trigarà gaire a vindre
algun idiota i desenfundant el retolador els fotara la feina a terra, com de fet
ja ha rubricat algun ganàpia curt de gambals i amb poca traça. Sigui com sigui, així és el Graffiti, efímer per
naturalesa, sent aquesta una característica pròpia i part de la seva immensa bellesa.
 |
| M2 |
Bé, el cert és que
després d’observar-los per un cert temps em reafirmo en les meves apreciacions
sobre la importància del lloc. No és suficient per a un bon graffiter fer un Graffiti
ben fet i haver-lo treballat de valent. No és suficient haver emprat els colors
amb encert i esgrimir una trama fina i una tècnica perfecta, ni tan sols
equilibrar la composició de tal manera que domini el subtil art de la
perspectiva. La diferència entre un bon Graffiti i un Graffiti excepcional també
depèn de l’espai on s’implementa. Quantes vegades hem vist Graffiti molt bo però
mort i desfigurat pel que fa al seu impacte visual pel sol fet d’haver escollit
el lloc equivocat? Quantes vegades, un Graffiti mediocre ens han fet parar sorpresos,
simplement per la contraposició o la juxtaposició dels colors del dibuix amb el
seu entorn?
El lloc, una incògnita
de l’equació que els grafiters sovint obvien i que és tan important com el mateix
Graffiti. Si ens fixem en les dues joies que he trobat aquest mati veurem perquè ho dic.
Sigui casualitat o
no, el cert és que les dues imatges s’han integrat de tal manera dins l’entorn malmès
i fosc que els fa de llençol que han
dotat les obres d’un realisme i una brillantor que han multiplicat per deu el
seu impacte visual. Les mateixes peces implementades en un altre suport haguessin
perdut part del seu valor i això senyors graffiters,... és una qüestió no menor
que cal tenir molt en compte a l’hora de mostrar l'obra al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada