CB75 abans SM172: La plasticitat i l'essència del Graffiti

Aquest graffiter format a l'escola superior d'Art i Disseny de La Llotja, que se sent desencantat amb la vida i que segons paraules seves, intenta deixar un missatge a la gent dolenta perquè creu que l'art és basura, és al meu entendre i sense pel que es veu ell se n'adoni,  un dels graffiters més bons que corren per Barcelona. El codi visual i la plasticitat que desprenen les seves obres i les plantilles és una autèntica experiència per l'ull que las observa. El color i l'energia es despleguen de tal manera que és difícil apartar la mirada, i l'essència de tot el que pinta es manifesta i protesta per ella sola i a la seva manera en totes les seves obres. Els rostres i les figures exquisidament plasmades  cobren vida  i es tornen temporalment i espacialment vives. La implementació del color és particularment bella i quan decideix utilitzar només dos colors els complementa  de tal manera que tota la figura protesta. Els implementa amb tant d'encert que els fa explotar quan a ell li convé, sense estridències i a pas lent.

El pas del temps és generós amb la seva obra i lluny de malmetre-la li dóna calidesa i l'embelleix.

Tot i que sovint incompleix la norma bàsica del graffiti que diu que tota obra del Street Art, per ser tal ha de ser única, en el seu cas i sense que serveixi de precedent,  s'ha de dir que no és així. Potser si que la plantilla base és reutilitzable en diferents espais, però per sorprenent que sembli el resultat és sempre diferent. Potser perquè matisa cada nova obra amb nous detalls i és capaç de passar del color al bàsic i d'aquest al complementari sense que tal canvi, que en altres obres resultaria d'escàs interès, l'afecti gens.

Tres últims apunts sobre aquest graffiter que ens regala les seves obres per Barcelona; un “però”, una petició i un clatellot per idiota. 

Respecte al “però”, jo ja entenc que estem en un nou segle on les formes, fins i tot al graffiti,  evolucionen i es transformen per tal d'adaptar-se als temps que corren  i als ulls més joves, però senyor graffiter, tot i que admiro la facilitat amb que modela les formes i les implementa i entenc també la necessitat de reinventar-se com artista,  li demanaria que no s'oblidés de l'essència que el caracteritza.

Pel que fa al clatellot per idiota...És que s'ha tornat boig senyor graffiter? Ha perdut vostè el seny? Pegar enganxines per Barcelona com si fos un nen? Imprimir les seves obres en petit format per a després enganxar-les als fanals com si fos un manyà? Això no té res de graffiti,  ni d'art, ni de res. Això és tan sols rubbish graff i perdoni si el molesto però sens dubte té vostè més categoria que altres idiotes que corren per Barcelona.

Quant a la petició que abans avançava,  es refereix a la seva signatura. Si us plau senyor CB75, abans SM172, signi les seves obres! El veritable graffiter es diferencia del covard rubbish graffter precisament en això, ja que mentre els artistes del carrer signen les seves obres, els covards les amaguen Al seu favor diré que tot i que en general el seu estil, es distingeix fàcilment dels altres, de vegades dubten de l'autenticitat de l'obra precisament per això, per la manca de signatura i el record es perd dins les nostres carpetes de “sense nom”. Una autèntica llàstima perquè així és impossible per als que volem fer difusió d'alguns artistes i  de les seves obres,  encaixar totes les peces.Tot i això, un autèntic plaer trobar les seves obres pels carrers de Barcelona