Abans de començar a
parlar de Graffiti caldria distingir ben bé, entre el que és un graffiti i el que és un rubbish graf o pintada, entre el
que és un graffiter i el que és un rubbish grafter.
C215 |
El graffiti ben
entès, és aquell treball elaborat i de qualitat, on l'estètica, la força
plàstica, i el disseny s'amalgamen de tal manera que el missatge del graffiter
queda exposat clarament a través de la forma i l'estructuració espacial i ben pautada de la seva obra. Un
treball així és la resposta del vertader graffiter al seu desig de deixar-se
veure, i és per això que l'autentifica amb la
seva signatura, perquè respon per ell i davant els demés que allò que ha fet és Art, Art del carrer.
rubbish graf |
A diferencia del graffiti,
el rubbish graf no té cap valor artístic. De fet els seu valor és del tot nul. És
tan sols una pintada ràpida que es plasma a qualsevol lloc i amb massa pressa. És una forma d’expressió
barroera i covarda que sovint s’amaga en
l’anonimat perquè l’autor és tan covard com conscient que el que està fent és
tan sols una marranada.
De totes maneres d’això
ja en parlarem més endavant, perquè el cert és que, entre el Mestre graffiter i
el rubbish grafter existeixen també altres graus d’artistes i també d’idiotes. Aquí
parlarem de tot i de tots els que es mouen per Barcelona, des Werens, C215,
Stein, Btoy, pez, Polo, Bombing, Rice,
Alice, ... fins Bunes, Nimek, el del bolet i el del gos enfadat(que no sé qui
caram són però que resulten molt pessadets), o aquells idiotes que es dediquen
a tapar amb les seves marranades les obres dels altres.
Stein |
Ezbai |
a |
Alice |
Un últim apunt que
no és meu però que comparteixo plenament,
El graffiti ben
entès és molt més que una taca de pintura a la paret. És molt més que el que es
veu. És un exercici que lluny de la idea que tenen alguns, fuig totalment del
vandalisme i es fonamenta en la plena
llibertat del que l’exerceix per compartir la seva obra amb els demés i
amb la idea persistent que hem de donar color als carrers. És un exercici de
força visual i de qualitat estètica fet a consciència i en plena llibertat de
disseny i forma, sovint amb un missatge ocult que escapa al primer cop d’ull.
És necessari atansar-se al graffiti, perquè vulguem o no, el graffiti conviu
amb nosaltres en cada racó de la nostra ciutat i ens observa callat i cridaner
alhora en molts moments de la nostra
vida. Així doncs, igual que ell ens observa, cal que nosaltres l’observem també
a ell. Callats i cridaners també, per
tal d’aplaudir-lo o criticar-lo si és el cas. Si passem de llarg sense
parar-nos, el graffiti deixa de ser art per convertir-se en pintada.
És necessari doncs que aprenem a interpretar-lo. Com he dit abans, el graffiti és alguna cosa
més que una taca de pintura a la paret i valdria la pena fer un petit esforç
per entendre’l i conviure amb ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada